FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que es posa en mans d'algú com a garantia del pagament d'un deute, del compliment d'una obligació. Li vaig deixar molts diners, i ell em donà de penyora un rellotge d'or. T'he donat la meva paraula: vols una altra penyora? penyora de drets Penyora que ha de recaure sobre drets [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
salut corporal i espiritual. Recolliment i devoció amb què hom fa alguna cosa, sobretot de caràcter religiós. Dolçor penetrant en la paraula, en un escrit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Professional de la paraula en un mitjà de comunicació de massa. Persona que transmet missatges amb capacitat d'influència i de convicció. Aquest diputat és un bon comunicador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que usa paraules no respectuoses. Que manca grollerament al respecte degut a un altre. Un dependent insolent. Que implica manca de respecte. Una paraula insolent. Una conducta insolent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que anima. No li va dir cap paraula animadora. Persona que promou la participació i l'interès dels concurrents en una activitat col·lectiva. Animador cultural, animador d'una festa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o sèrie de paraules que hom deixa escapar indicadores d'una forta emoció, d'una pena, d'una sorpresa, etc. Una exclamació de dolor, d'alegria, de sorpresa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de prometre. Paraula donada de fer alguna cosa. Oferiment fet a Déu o a un sant d'executar una obra piadosa, condicionat generalment a l'obtenció d'una gràcia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No més de, tot just. Solament té quatre anys. No altre que. El motiu d'aquella trucada fou solament felicitar-lo. Únicament 2. Digues solament una paraula i t'ho donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hipèrbaton consistent a intercalar una paraula entre els dos elements d'una altra de composta. En prosòdia, llicència poètica que consisteix en la separació d'un mot entre dos versos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desfer un tracte fet de paraula (sobre alguna cosa). Es va desfer el casament i van haver de desemparaular el convit. S'havien desemparaulat de tractes avinents i ben lligats. [...]
